‹ Tornar
Lo colp

Lo colp

Escolta ara

Lletra

Lo món me creia feliç
L’enveja em feia la gala
Mes jo perdia el cantar
Com a l’hivern la calàndria


Dormien en sol mortal
Les cançons en la meva arpa
En ella i en lo meu cor
Que anava arronsant les ales


Dormien, Du, Du
Dormien, Du, Du
Dormien, Du, Du
Dormien


Quan lo colp de vostra mà
Fa deixondir la meva ànima
Com los aucells adormits
En los niuets de la branca


Lo món me creia feliç
Fa deixondir la meva ànima
Mes jo perdia el cantar
Fa deixondir la meva ànima


Al sentir baix en lo tronc
Una forta destralada
Al sentir baix en lo tronc
Una forta destralada


Du, Du
Du, Du
Du, Du


Dormien en sol mortal
Les cançons en la meva arpa
En ella i en lo meu cor
Que anava arronsant les ales


Quan lo colp de vostra mà
Fa deixondir la meva ànima
Com los aucells adormits
En los niuets de la branca


Al sentir baix en lo tronc
Una forta destralada
Al sentir baix en lo tronc
Una forta destralada


Una forta destrala’

Poema original

Facsímil del poema original de Jacint Verdaguer

Poema publicat dins el llibre Flors del calvari (1896)

 

JACINT VERDAGUER

 

Retrat de Jacint Verdaguer

(17 de maig del 1845 – 10 de juny del 1902)
Folgueroles – Barcelona  (Catalunya)

 

Sacerdot i poeta, és el gran fundador de la poesia catalana moderna. La seva vida va transcórrer fortament marcada pel seu caràcter noble, rebel i curiós. Va viure en una permanent lluita interior entre la vida de poeta mantingut per les èlits i les seves conviccions d'humilitat cristiana. Autor de L’Atlàntida i Canigó, va unir epopeia, natura, llengua i misticisme. Va acabar perseguit i marginat per l’Església i la burgesia, després d’un conflicte públic i espiritual profund, causat, entre d’altres factors, per la seva activitat com a exorcista i per la seva obra i convicció franciscana. És durant aquesta crisi quan escriu el poema ‘Lo Colp’. Figura central de la Renaixença, la seva obra és monumental i fundacional.

 

 

© 2026 La Mousse