Lyrics

(Jo ja no)
(Jo ja no)
(Jo ja no sé)

(Jo ja no)
(Jo ja no)

(Jo ja no)
(Jo ja no sé)

Jo ja no
Jo ja no sé

(Jo ja no, jo ja no)
(Jo ja no, jo ja no)
(Jo ja no sé què fer)

Enfilo aquesta agulla
Amb el fil d'un propòsit que jo no dic
I em poso a apedaçar
Prodigis incomplerts i somnis fallits
Prodigis incomplerts i somnis fallits
Prodigis incomplerts

Els anys passen de pressa
De res a poc, el vent de cara
Quin llarg camí d’angoixes
I de silencis i de silencis

Que tot és possible
Jo no sé pas, jo no sé pas

Tot està per fer
Uh uh uh
Tot està per fer
Uh uh uh
Keep trying, vas bé

Jo què sé, jo què sé
Tot està, tot està
Jo què sé, jo no sé
Tot està per fer

Jo no sé, jo no sé
Keep trying, vas bé
Jo què sé, jo què sé
Jo ja no sé què fer
(què fer, què fer, què fer, què fer)

Jo què sé, jo què sé
Tot està, tot està
Jo què sé, jo no sé
Tot està per fer

Jo no sé, jo no sé
Keep trying, vas bé
Jo què sé, jo què sé
Jo ja no sé què fer
(què fer, què fer, què fer, què fer)

Jo què sé, jo què sé
Keep trying, vas bé
Jo què sé, jo no sé
Keep trying, vas bé

Jo no sé, jo no sé
Keep trying, vas bé
Jo què sé, jo què sé
Tot està per fer

Original poem

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.

Adaptation of the poem “Ara mateix”, included in the book L’àmbit de tots els àmbits (1981).

MIQUEL MARTÍ I POL

(19 March 1929 – 11 November 2003)
Roda de Ter (Catalonia)

A benchmark poet of contemporary Catalan literature. He turned working-class life and everyday experience into poetry with an accessible language and, at the same time, a delicate sensitivity. At forty he was diagnosed with multiple sclerosis, an illness that sharpened his poetic resilience. He is one of the most widely read and beloved authors in Catalan. It was impossible not to make him a song for ‘Cants’ while driving the C-17 back and forth from Barcelona to Roda de Ter. If you run into La Mousse, ask about the Roda de Ter roundabout.