Cant de la sirena

Cant de la sirena

Escolta ara

Lletra

Si guaito eI cel s'encenen les estrelles;
si baixo eIs ulls tremolen i s’apaguen.
Ai si en la terra mos encants sabien!
Que sols i freds los regnes populosos!

Jo tinc palaus de màgica estructura;
serpents alades els pilars envolten;
en llargues cintes transparent verdor;
mosaics de perles, de corall les voltes.

Veniu, mortals: soc eterna.

Si guayto eI cel s'encenen les estrelles;
si baixo eIs ulls tremolen i s’apaguen.
Ai si en la terra mos encants sabien!
Que sols i freds los regnes populosos!

Populosos, populosos,
populosos, populosos,
que sols i freds!

Sos cabells esbullats onejaven,
i l'ona, que de perles la vestia,
al fugir de sos braços gemegava,
i al tornar a sos braços s'adormia.

Poema original

Facsímil del poema original de Àngel Guimerà

Fragment del poema 'La Sirena', publicat el 1905

 

ÀNGEL GUIMERÀ

 

Retrat de Àngel Guimerà

(6 de maig del 1845 – 18 de juliol del 1924)
Santa Cruz de Tenerife (Illes Canàries) – Barcelona (Catalunya)

 

Poeta i dramaturg, és una de les figures centrals de la consolidació del teatre i la llengua catalana moderna. Les seves obres dramàtiques, carregades de conflicte moral, passió i violència, van tenir una projecció internacional inèdita per al teatre català. Tot i que la seva poesia és menys coneguda, comparteix amb el seu teatre el mateix impuls tràgic i simbòlic. Va ser proposat diverses vegades al Premi Nobel, sense arribar-hi mai.