Cant de la sirena

Cant de la sirena

Escucha ahora

Letras

Si guaito eI cel s'encenen les estrelles;
si baixo eIs ulls tremolen i s’apaguen.
Ai si en la terra mos encants sabien!
Que sols i freds los regnes populosos!

Jo tinc palaus de màgica estructura;
serpents alades els pilars envolten;
en llargues cintes transparent verdor;
mosaics de perles, de corall les voltes.

Veniu, mortals: soc eterna.

Si guayto eI cel s'encenen les estrelles;
si baixo eIs ulls tremolen i s’apaguen.
Ai si en la terra mos encants sabien!
Que sols i freds los regnes populosos!

Populosos, populosos,
populosos, populosos,
que sols i freds!

Sos cabells esbullats onejaven,
i l'ona, que de perles la vestia,
al fugir de sos braços gemegava,
i al tornar a sos braços s'adormia.

Poema original

Facsímil del poema original de Àngel Guimerà

Fragmento del poema 'La Sirena', publicado en 1905

 

ÀNGEL GUIMERÀ

 

Retrato de Àngel Guimerà

(6 de mayo de 1845 – 18 de julio de 1924)
Santa Cruz de Tenerife (Islas Canarias) – Barcelona (Cataluña)

 

Poeta y dramaturgo, es una de las figuras centrales de la consolidación del teatro y de la lengua catalana moderna. Sus obras dramáticas, cargadas de conflicto moral, pasión y violencia, tuvieron una proyección internacional inédita para el teatro catalán. Aunque su poesía es menos conocida, comparte con su teatro el mismo impulso trágico y simbólico. Fue propuesto varias veces al Premio Nobel, sin llegar nunca a obtenerlo.